• Rutes

    Muralles romanes de Barcelona

    Les muralles romanes de Barcelona no són les que aparentment es troben a la vista, o no només. De fet, n’hi ha dues de muralles romanes. La primera, més delimitadora, del segle I i la segona del segle IV, més imponent, amb més de 70 torres. Aquesta segona és la que es pot veure a peu de carrer, molt reformada i amb afegitons medievals, donat que molts trams es van aprofitar per a altres edificacions. La muralla que costa de veure és l’original del segle I. En Dani Cortijo ja va fer un recorregut per aquests indrets que és una referència, però la podem actualitzar i afegir alguna informació més.

  • Festa de la bruixeria a Centelles
    Articles

    La bruixa a Catalunya, el cas Payrona

    Al segle XVII se l’ha anomenat “el segle de les bruixes” per la gran quantitat de litigis i ajusticiaments ocorreguts a principis d’aquell període. Les principals víctimes eren dones, majoritàriament pobres, que vivien soles. Moltes d’aquestes dones podien ser d’origen gavatx. En tot cas, eren víctimes de les males llengües, el rumors, i de vegades de venjances personals. Contràriament al que es creu, els principals instigadors de les persecucions no eren les institucions, sinó la societat, les turbes de gent supersticiosa i analfabeta, extremadament religiosa, que exigia a les autoritats “netejar la terra”. Les bruixes es van convertir en el cap de turc perfecte per justificar males collites, sequeres, malalties,…

  • Setge de Barcelona de 1714
    Articles

    Comboi mallorquins en la Barcelona assetjada de 1713

    Som a l’octubre de 1713. Els aliats han deixat el Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca abandonats a la seva sort davant de Felip IV (Felip V d’Espanya) i de la seva aliada, la França de Lluís XIV. Fet que queda ratificat pel tractat d’Utrecht (l’11 d’abril de 1713). Aquest significa l’evacuació de les tropes imperials del Principat. El 19 de març de 1713 l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic embarca a Barcelona rumb a Viena; poques setmanes després evacuen les tropes austríaques amb el virrei Starhemberg al capdavant. És la ratificació definitiva de la solitud militar, però també política, en què resten Catalunya i Mallorca.

  • Conjunt de tines de la Vall del Flequer. Foto: Cèsar Sànchez
    Rutes

    La Vall del Flequer i el comerç del vi

    En aquesta ruta per la vall del Flequer, al Pont de Vilomara, al Bagès, es visiten curioses estructures de pedra seca, dipòsits de vi, anomenades cubes o tines. Aquestes es troben sovint en grups, les quals formen curioses estructures que ens parlen d’una època en què tot l’entorn eren vinyes, i el vi un recurs econòmic de primer ordre. La vall va desenvolupar-se en l’època d’or de la vinya al nostre país, a finals del segle XIX i va ser gradualment avandonada cap a les dècada dels 30 del segle XX. En la ruta s’explicarà la importància del vi com a conreu, l’ocupació del territori en època preindustrial i fins…