ArticlesHistoriadors

Un nou espai d’història i debat històric seriós als Països Catalans. (I… acabarem farts del Tricentenari?)

Autor

 Ricard Torra

Llicenciat en Història

1. Feia falta.

Vull dir que, fins ara, si hom analitzava el panorama de publicacions allunyades dels cànons estrictament científics, però fetes des d’una vessant rigurosa i documentada, podia copsar ràpidament que els catalans érem orfes d’una revista d’Història de Catalunya que fos quelcom més que això: que més enllà de presentar aquells estudis més novedosos, resultés també un espai d’opinió i debat i que no només hi participessin “els de sempre”. Penso fermament que, amb l’arribada d’aquesta publicació digital, tant els productors com els consumidors d’història som més a prop d’aconseguir establir un espai de diàleg que, forçosament, només ens pot beneficiar com a societat. Així doncs, aprofito l’avinentesa per donar les gràcies per fer-me confiança al consell de redacció i a la direcció del portal web, i a encoratjar-los a seguir endevant. Tant de bo ens trobem davant del repte de fer una retrospectiva d’aquí uns anys! 

2. Ús i abús de les commemoracions històriques.

He de reconèixer que no sóc gaire partidari de les commemoracions històriques. No perquè no serveixin a les societats que les celebren, per recordar i revisar un passat col·lectiu prou necessari per afrontar els reptes del futur, sinó perquè a vegades tendeixen a portar a l’absurd. En aquest sentit, penso sincerament que, amb el Tricentenari, comencem a moure’ns perillosament per aquella línia que separa la necessitat de conèixer millor el passat i l’absurditat manifesta de tractar una i altra vegada temes que estan a bastament estudiats. Així com hi ha iniciatives engrescadores, tals com la posada en escena del Born Centre Cultural, un servidor no pot evitar sentir una sensació desagradable en veure l’enèsim congrés històric dedicat, per exemple, a la Guerra de Successió a Catalunya on, precisament i com déiem abans, hi parlen “els de sempre”, tractant “els temes de sempre”. Qualsevol altra temàtica històrica que no estigui relacionada amb la Guerra de Successió Espanyola sembla condemnada a l’oblit. Sincerament, una llàstima.

És provable que gran part del problema derivi de la manca d’una de les “estructures d’estat” més importants i trascendents que hauríem de tenir com a país: parlo, evidentment, d’un centre d’estudis dedicat específicament a la història dels nostres territoris, un Centre d’Estudis d’Història de Catalunya amb tots els ets i uts, vaja. En ple 2014, encara no hem estat capaços de posar-nos d’acord per crear una institució com aquesta. No n’han mancat intentents, però, com sempre, els personalismes i aquesta manca d’unitat tan nostra en els moments clau ho ha impedit. De ben segur que l’existència d’una entitat com aquesta hauria ajudat a vehicular la producció historicocientífica en el marc del Tricentenari.

En el fons, el que podríem anomenar “sistema de les commemoracions” ens porta a un dels problemes que, com a historiadors, penso que hauríem d’intentar afrontar: la coneixença profunda d’uns determinats períodes històrics que “interessen”, contraposats a altres períodes que, “com que no interessen”, els desconeixem per complet. Algú va sentir a parlar l’any passat, per exemple, de les Corts de Barcelona de 1413 –d’altra banda crucials per entendre el desenvolupament posterior del sistema constitucionalista català–? Doncs jo tampoc i, en aquest cas, –i pel que fa a tot el segle XV– sí que necessitem una veritable renovació historiogràfica. És preocupant que, quan algú vol introduir-se en aquesta època, la majoria d’estudis ambiciosos que la tracten datin de mitjans del segle passat.

En definitiva, recuperant el fil del Tricentenari, només un parell de consells: en primer lloc, gaudiu-ne tant com pugueu, però sobretot, eviteu patir un empatx historiogràfic sobre alguns temes, la qual cosa és poc recomanable. Segonament, més enllà de les activitats plantejades per aquesta commemoració, hi ha, no ho dubteu, vida –històrica–, la qual us permetrà en bona mesura agafar l’aire necessari, per tal d’evitar la sobreexposició a la temàtica abans esmentada. Tal i com diu el propi lema del Born Centre Cultural: Viviu lliures (intel·lectualment, sobretot)!

Imatge: Façana del Mercat del Born (Barcelona.)

 

 

 

Share: