ArticlesHistoriadors

La commemoració ignorada: el bimil•lenari d’August

Autor:

Julia Munné

Graduada en Història

Ara que estem arribant al final d’aquest any 2014, se’m fa necessari posar de manifest que, en contraposició a la memòria que s’ha fet d’altres esdeveniments històrics, en el conjunt de l’Estat espanyol s’ha donat poca rellevància a la commemoració de la mort d’August, el primer emperador romà. Això seria lògic si, tot i ser una figura tan destacada de la història de Roma i la civilització mediterrània i europea, de la qual fou capítol com Juli Cèsar, Cleòpatra, Marc Antoni, Adrià o Constantí, no tingués gaire relació amb nosaltres. Però no és així, ja que fou una figura de primer ordre en el procés de romanització de la península ibèrica.

A Itàlia, les celebracions per commemorar el bimil•lenari d’August ja van començar el desembre de 2013, i s’estenen durant tot el 2014 amb diverses cerimònies i festivals en honor al princeps  Octavi o Gai Juli Cèsar August. L’esdeveniment més important ha estat l’exposició August [1] del palau de les escuderies del Quirinal, que ha estat present fins al passat 9 de febrer, on es va fer un recorregut per la vida de l’emperador a partir d’amulets, retrats, roba, armes, joies i escultures tant seves com dels seus coetanis. Per la seva banda, La Real Acadèmia de España ha participat a Roma en aquest esdeveniment, amb una conferència commemorativa feta el passat 22 de gener, titulada: Augusto, Constantino, Roma y el Papado entre el mito y la historia [2]. D’aquesta manera, des de Roma, Espanya també està participant en les celebracions en honor a August que s’estan duent a terme en el territori italià.

En canvi, a la península ibèrica, la commemoració del bimil•lenari d’August ha passat desapercebuda, arran del fort impacte que han tingut altres commemoracions com el quart centenari de la mort d’El Greco. Tanmateix, per sort, no està restat totalment oblidada. Entre gener i març d’enguany, s’ha dut a terme un cicle de conferències al Museu Nacional d’Art Romà, ubicat a Mèrida (antiga Emèrita Augusta), anomenat: Augusto y su tiempo[3]. A l’Aragó han volgut donar el seu parer respecte del bimil•lenari d’August, amb un cicle d’activitats que es celebren d’abril a desembre, a Saragossa, Calatayud, Osca, Taraçona i Velilla de l’Ebre, amb l’objectiu de mostrar com va afectar a nivell econòmic, social, urbanístic i militar la imperial figura en l’espai geogràfic, que més de mil anys després passà a ser Aragó[4].

Amb tot, Catalunya ha estat el territori de l’Estat on la importància del bimil•lenari s’ha mostrat més rellevant i, en concret, a Tarragona, l’antiga Tarraco, ciutat fundada pels Germans Publi i Gneu Corneli Escipió, en el context de la II Guerra Púnica, al 218aC, amb l’objectiu d’esdevenir una principalíssima base militar. No obstant, fou August qui li atorgà molta més importància, concedint a la ciutat la capitalitat de la immensa província de la Tarraconense, així com potenciant la seva urbanització. A més, amb la seva defunció, portà al fet que l’esmentada urbs esdevingués una de les primeres ciutats de la península on s’iniciava el culte religiós imperial en honor d’August, amb la figura dels sevirs augustals. Per aquest motiu, no és estrany que aquest any, a Tarragona, durant el seu famós festival de recreació de la vida romana, Tarraco Viva[5], l’esdeveniment sigui especial, pel fet que es van fer més de 800 actes en honor de l’emperador, durant 20 dies del festival, del 5 al 25 de maig, comportant que el festival s’allargui de manera considerable, per tal de poder mostrar la importància que va tenir aquell sobirà en la vida de la ciutat. A la resta del territori català, especialment, al litoral, s’han ofert activitats, espectacles, visites guiades i exposicions vinculades entorn de tant magna figura, que tenien per objectiu no només la reivindicació històrica d’August, sinó també les arrels de Catalunya. No obstant,  al Principat, tot això ha quedat totalment eclipsat i relegat a un paper testimonial pel Tricentenari de 1714 i, encara, pel centenari de la Mancomunitat.

Comprenc que estem en crisi. També entenc que el Greco fou un personatge més vinculat al territori espanyol i més proper temporalment que no pas August i, per descomptant, és comprensible la importància del Tricentenari de 1714, així com del Centenari de la Mancomunitat, pel motiu de l’estreta vinculació que tenen amb els fets polítics que s’estan vivint a Catalunya en els darrers anys. Tanmateix, per a mi, i suposo que per a la resta de persones a les quals fascina i enriqueix la història antiga i el món romà, aquestes explicacions no justifiquen del tot com és que a nivell català no se li hagi donat més rellevància des de Barcelona i la Generalitat, mentre que a nivell espanyol, el bimil•lenari no només s’ha vist limitat a zones concretes, sinó que no ha merescut ni que es faci una sola exposició a la capital de l’Estat.

Imatge: Estàtua d’August.


[1] Exposició August a les Escuderies del Quirinal:  http://english.scuderiequirinale.it/categorie/exhibition-augusto-rome

[2] Conferència de la Real Academia de España a Roma:  http://www.raer.it/folders/actividades/actividades.php?day=22&month=1&year=2014

[3] Cicle de conferències Augusto y su tiempo en Mérida:  http://www.museoromano.com/actividades/conferencias/bimilenario-augusto/bimilenario-avgusto.pdf

[4] Activitats a l’Aragó:  http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/relmenu.91/id.144403

[5] Tarraco Viva:  http://www.tarracoviva.com/

 

Share: