Rutes

Muralles romanes de Barcelona

Les muralles romanes de Barcelona no són les que aparentment es troben a la vista, o no només. De fet, n’hi ha dues de muralles romanes. La primera, més delimitadora, del segle I i la segona del segle IV, més imponent, amb més de 70 torres. Aquesta segona és la que es pot veure a peu de carrer, molt reformada i amb afegitons medievals, donat que molts trams es van aprofitar per a altres edificacions. La muralla que costa de veure és l’original del segle I. En Dani Cortijo ja va fer un recorregut per aquests indrets que és una referència, però la podem actualitzar i afegir alguna informació més.

D’altra banda, sempre recomanem contractar guies de veritat o especialistes en història del país. És fàcil escoltar aficionats que engalipen grups de guiris incauts, per exemple un que explicava que “l’aigua a Barcino la portaven des de Terrassa i Sabadell”.  Home, l’aquadecte fins al Besós era llarg, però no tant.

La torre número 62 es troba dins d’una botiga al carrer del Call número 1, tercer local. Actualment ja no és un Tantrend Bijoux, sinó Don Mineral. Les dependentes són molt amables i si els demaneu d’anar a veure la paret, no hi haurà problema. Heu d’accedir fins al fons del local a la dreta.

Un altre indret que ha estat ben senyalitzat és el de la casa de l’ardíaca, davant la catedral. És la seu del l’Arxiu històric de la ciutat de Barcelona. Cal entrar al patí i al fons entrar per les portes correderes a l’espai que s’utilitza com a d’exposicions. Aneu a la paret i veureu el mur romà. Al fons entrant a l’esquerra hi ha una altra sorpresa. L’entrada de l’aqüeducte amb la canal.

La persona que va donar l’avís de l’aqüeducte va ser l’Alfred Lloré. Precisament, el pare de la Cristina, persona de l’AEEF que ens va obrir les portes de l’entitat per visitar un dels llocs més interessants de la ruta. Aquí s’ha de demanar que t’obrin, perquè són una entitat privada. Va ser el seu pare, precisament, qui va destapar les parets. Es poden veure a una banda la muralla del segle I i a l’altra la del segle IV i passejar pel mig de les torres 51 i 52.

També cal explicar que sobre de les restes de “muralles romanes” hi ha afegits medievals, com és el cas de l’ampliació de la capella de Sant Àgata al c/Tinent Navarro, o el palau Marc a les del Pati Llimona. Com en el cas del gòtic, també cal anar amb compte amb les reconstruccions. La tombes de cúpula de  via sepulcral de la Plaça Madrid són reproduccions dels anys 60, com també l’arc d’aqüeducte de la Plaça Nova.

https://arxiu.arqueologiabarcelona.bcn.cat/documentacio-de-les-intervencions-al-carrer-duran-i-bas-4-i-12-14-en-relacio-a-laqueducte

https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/descobert-un-nou-tram-de-laqueducte-roma-de-barcino-al-carrer-de-les-magdalenes-13-15/

Mapa de les restes romanes de Barcelona fet pel Museu d'Història de la ciutat
Mapa de les restes romanes de Barcelona fet pel Museu d’Història de la ciutat

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà.