ArticlesHistoriadors

Tres vint-i-sisos de gener

Autor

Marc Bernadas

 Llicenciat en Història

El proppassat dia 26 de gener, es complien setanta-cinc anys de la fatídica entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona, a través de l’avinguda Diagonal, l’estocada final a una guerra civil que estava arribant als seus últims compassos. Aquesta data podria ser considerada, simplement, una més dins de l’extensa història, a vegades daurada, a vegades desgraciada, de Catalunya; però hi ha un parell de fets històrics que em fan creure que aquesta no és una data qualsevol, sinó que té un component simbòlic que convindria recordar.

L’entrada per l’avinguda Diagonal de Barcelona va coincidir amb dues efemèrides que havien marcat les relacions que, primerament, el regne de Castella i, posteriorment, el regne d’Espanya mantingué amb Catalunya i França i que de ben segur no havien passat per alt ni a Franco, ni a molts dels alts comandaments participants de l’alçament del 18 de juliol, ni a aquells intel·lectuals catalans del bàndol feixista.  

En plena Guerra dels Segadors (1640-1652), el Principat de Catalunya proclamà la República Catalana, quelcom que, a la pràctica, esdevindria un satèl·lit de Lluís XIII de França, a qui els braços catalans hagueren de jurar fidelitat. La resposta castellana a la secessió catalana i a l’aliança política que havien acordat va ser la d’envair el Principat. Va ser un 26 de gener de l’any 1641 quan les tropes catalanes, amb l’ajuda francesa, varen ser capaces de resistir l’envestida militar castellana, fins al punt de vèncer-los a la batalla de Montjuïc i fer retrocedir les tropes del marquès de Los Vélez fins a Tarragona.

La segona coincidència tenia novament els mateixos actors i unes circumstàncies força similars. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), el 26 de gener de 1812, Catalunya era absorbida per una França que feia efectiva la signatura del decret d’annexió, el que suposava la integració a l’Imperi Napoleònic.

El protagonisme francès en alguns dels episodis més importants de la confrontació militar entre catalans i castellans va ser àmpliament utilitzat pel feixisme espanyol,  a l’hora d’alimentar un discurs demagog sobre l’amenaça que suposava França, amb el beneplàcit de Catalunya, per la integritat d’Espanya. Aquesta pretesa col·laboració catalana a les vel·leïtats franceses d’ingerència en la política espanyola, sumades al separatisme i idees estrangeritzants (entre les que s’incloïa el marxisme) que, segons els sollevats, havien segrestat Catalunya.

L’arribada dels franquistes al Mediterrani a l’alçada de Castelló i la desconnexió de Catalunya de la resta del territori que encara romania a mans de la II República va permetre a Franco d’encarar la tant anhelada entrada a sòl català, la qual cosa es produí plenament després d’aconseguir la victòria a la batalla de l’Ebre, a finals de 1938. Si bé l’entrada a Catalunya ja s’havia originat pel sud amb l’ocupació d’Amposta i, a l’oest, amb l’ocupació del marge esquerre del riu Segre, veient-s’hi involucrada la meitat de la ciutat de Lleida, la retirada de les tropes republicanes del riu Ebre i la marxa definitiva de les Brigades Internacionals van permetre el desbloqueig del front del sud, alhora que també es procedia a la ruptura de la frontera natural que, des de principis del mes d’abril, havia establert el curs del Segre.

L’entrada a Barcelona no es va produir de manera immediata, sinó que, gestionant els tempos, els sollevats, amb la guerra pràcticament guanyada, esperaren uns dies per reorganitzar-se i, d’aquesta manera, poder entrar de manera triomfal a Barcelona en una data tan assenyalada com ho era el 26 de gener.

En definitiva, conscients de la transcendència de la data, l’exèrcit encapçalat per Franco segurament va optar per dotar d’un gran simbolisme l’ocupació de la capital catalana, executant una espècie de venjança contra dos episodis històrics que havien compartit escenari i protagonistes. D’aquesta manera, des de 1939, el 26 de gener passava a ser una data triomfal per al règim franquista i no una doble taca negra per la Unidad de destino en lo universal.

Imatge: tropes franquistes per la Diagonal de Barcelona.

Share: