ArticlesHistòria contemporània

La Federació Local de Sindicats a Sabadell (I)

Molí d'en Font, el m´ñes antic documentat a Sabadell, el 973. Foto Wikimedia Commons

Autor

Arnau Berenguer

Autor del bloc història de Sabadell segle XIX i XX

 

De la CNT a la UGT i al PSUC. Part 1 de 3

La FLS: sindicat hegemònic sabadellenc

La Federació Obrera de Sabadell (FOS) era la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l’últim terç del s.XIX. Va dur a terme importants vagues: el 1883 per les 59 hores en comptes de les 65, el 1910 contra l’empresa tèxtil Seydoux per l’acomiadament improcedent de tres treballadores, o la vaga revolucionària de 1917. D’ella en sorgiria la pionera del moviment obrer anarquista i feminista Teresa Claramunt. La FOS estava adherida a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) i el 1910 participà i s’adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT). La seu de la FOS, i posteriorment de la FLS, era l’Obrera, situada al carrer Estrella, 110.

El juny del 1931 en el Congrés de la CNT a Madrid després de la proclamació de la República, els delegats sabadellencs de la FLS-CNT, hereva de la FOS, portaven la representació dels afiliats als diferents rams que eren un total de 10.675, la majoria en el ram del tèxtil (7.122), seguits pel Metall (1400), Construcció (1.000), Transports (310), Fusta (285), Alimentació (250), Gas i Electricitat (154), Arts Gràfiques (114), i Barbers (40) 1

Segons Albert Balcells el març de 1933, la FLS tenia 14.012 afiliats, d’una població total de 50.000 persones, de les quals la població activa es trobava a l’entorn de 20.000 treballadors 2, sent doncs, el sindicat hegemònic de la ciutat. El principal dirigent de la FLS era Josep Moix i Regàs, principal impulsor de l’escissió trentista i de l’ingrés a la Unió General dels Treballadors (UGT) a l’esclatar la Guerra Civil. Altres dirigents destacats eren Josep Rosas i Vilaseca, Miquel Bertran Oleart i Jaume Camps Illa, Manuel Farràs i Baró, Josep Castells i Candiri i Emili Mira.

L’enemistat entre Josep Moix («trentista») i Bru Lladó («faista»)

Pel que fa al sector «faista» de la CNT, estava encapçalat pel veterà Bru Lladó Llirós, un reconegut anarcosindicalista provinent del republicanisme federal, que havia estat empresonat el 1910, el 1911 i el 1913, i havia participat a la Vaga General de 1917. Estava enemistat amb Josep Moix ja que durant la dictadura de Primo de Rivera, Moix el va denunciar per la gestió de la construcció d’unes cases per famílies obreres als carrers Puiggener, Vilarrúbias i Taulí. Bru Lladó, havia estat el responsable de l’edificació de “vivendes per a l’ús i propietat dels socis”, impulsant les tasques de la cooperativa Cultura i Solidaritat, constituïda a Sabadell el febrer de 1922. El primer edifici construït va servir com escola moderna que duria el mateix nom de la cooperativa i seria portada a partir del 1933 després de l’escissió trentista de la FLS pel pedagog argentí Edgardo Ricetti Escandella. En total es van construir 36 cases, més un cup, un pou i un motor elèctric, un grup de constructors i usuaris van denunciar que no se’ls hi havia tornat els diners invertits, i va ser formalment expulsat de la CNT el 1928 en un Ple Regional celebrat clandestinament a Sabadell, a proposició de Josep Moix. Els anys 30 va ser eximit de les acusacions i va retornar a la palestra pública.

Bru Lladó, alineat amb els postulats faistes, des de el Sindicat d’Oficis Varis va donar suport a l’alçament anarquista de l’Alt Llobregat d’abril de 1932, quan la majoria de la FLS, crítica amb els postulats insurreccionalistes de la FAI, s’hi va oposar. Altres militants destacats del sector faista de la FLS foren Josep Miquel Clapés, Enric Mampel Martí, Josep Marés Claperols, Josep Claramunt (germà de la coneguda Teresa Claramunt), i Edgardo Ricetti Escandella.

La FLS per la independència sindical

A l’agost de 1931 un grup de dirigents de la CNT entre ells Ángel Pestaña i Joan Peiró, publicaren el «Manifest dels Trenta», on criticaren la tàctica insurreccional de la FAI i la ingerència d’aquesta sobre la CNT. De seguida 44 afiliats a la FLS es van posicionar a favor dels postulats trentistes.

El 24 d’abril de 1932, la CNT catalana va convocar Ple al Teatre Cervantes de Sabadell, on s’escollí com a Secretari General a G. Gilabert ,de la FAI. La FLS va negar validesa a aquesta elecció i va abandonar el ple amb altres delegacions. El maig, la FLS va deixar de pagar la seva contribució a la CNT, ja que era contrària a «la ingerència» de la FAI dins la CNT i denunciaven que el sindicat de Barcelona, influït per la FAI, estava sobre-representat. El 23 de setembre de 1932 la FLS publicà un manifest a «Cultura Libertaria»: «Siendo la Confederación un organismo de clase, apolítica, y que agrupa en su seno a todos los trabajadores de la ciudad y del campo, sin tener en cuenta sus creencias políticas al que la tuviere, no pueden los componentes de comités, juntas y secciones hacer propagandas políticas a favor de ningún partido, por muy de extrema izquierda que sea… La Confederación ha de ser para sus componentes, cualquiera que sea su ideologia, respetuosa y ecuánime; no puede en ningún caso otorgar trato de distinción a ningún núcleo determinado, y si así sucediera como norma constante, no es difícil pronosticar los resultados a obtener con tal norma de conducta». L’escrit anava dirigit a la falta d’independència de la CNT respecte a la FAI, però deixant clars els postulats llibertaris de la FLS, renunciant a la propaganda de qualsevol partit.


Bibliografia:

(1) Deu Baigual, Esteve. Sabadell, 1936: economia, societat i política (pàg. 183). Publicacions Abadia de Montserrat. Primera edició: octubre, 2017 ISBN: 9788498839326

(2) Castells i Peig, Andreu. Informe de l’oposició (IV). Del Terror a la Segona República. 1918-1936 (Pàg. 19.62) . Edicions Riutort. Sabadell,1980. ISBN: 8485164032

Recomanem:

En pocs dies sortirà la segona part d’aquest interessant llibre sobre el sindicalisme als Països Catalans:

Episodis del moviment obrer dels Països Catalans / 1 | edicionsdel1979

Cròniques negres del català a l’escola (Pere Mayans Balcells) Episodis del moviment obrer als Països Catalans / 2 (DDAA)

Share:

Leave a reply