ArticlesHistòria contemporània

La Federació Local de Sindicats a Sabadell (II)

Caserna de la Guàrdia Civil a Sabadell. Foto Wikimedia

Autor

Arnau Berenguer

Autor del bloc història de Sabadell segle XIX i XX

De la CNT a la UGT i al PSUC. Part 2 de 3

El trencament trentista vist des de les pàgines del «Vertical», portaveu de la FLS

 A través del «Vertical» podem seguir la polèmica entre el Comitè Regional de la CNT i la FAI, i la trentista FLS. El seu primer número és del 28 d’octubre de 1932 i el seu últim, el 6 d’octubre de 1934,va arribar a tenir una tirada de 3.500 exemplars el primer de setembre de 19333. Dues terceres parts dels articles eren escrits en castellà i una tercera part en català. El 1937 tornaria a sortir com a portaveu de la FLS-UGT, íntegrament en català. El primer número ja tractava el conflicte entre la FLS i la FAI, l’article «Bautismo de Sangre» explicà l’atemptat del faista Manuel Molina «Valencia» contra Josep Moix que tingué lloc a primers d’octubre. El 26 del mateix mes foren tirotejats tres minaires de la CNT per Saturnino Nicolás Antolino «Lino», afiliat a la FLS i natural de Santomera (Múrcia),4 quan treballaven en unes obres a la fàbrica de Manufactures Carols S.A, per  no respectar l’acord de la FLS sobre el repartiment de feina 5. «Lino», home de confiança de Josep Moix, seria conegut pels assassinats que va causar amb les patrulles de control que actuaren a l’inici de la Guerra Civil als afores de Sabadell i a municipis veïns com Castellar 6 i fins i tot a altres més llunyans com Ribes de Freser on «Lino» i els patrullers sabadellencs amb l’ajuda dels de Ribes van capturar l’empresari tradicionalista Francesc Baygual i Bas.7

Una de les denúncies de la FLS serà la sobrerepresentació del sindicat de Barcelona, dominat per la FAI; el 18 de novembre de 1932, el «Vertical» va publicar un fragment d’un article de Josep Robusté, publicat anteriorment a «Cultura Libertaria», en què denunciava que dels 128.000 afiliats al sindicat de Barcelona, només en cotitzaven 20.000: «Actualmente, con todo y tener los sindicatos abiertos -entonces estaban clausurados-, no debe ascender mucho más la cifra, por cuanto en el Sindicato de la Indústria del Automóvil, de 1.500 afiliados, cotizan 200; en la sección de Marmolistas, del Ramo de la Construcción, cotizan 25, de 450, y la recaudación semanal del Sindicato de Metalurgia -uno de los que mejor están en Barcelona- asciende unas 1.300 pesetas, lo que a 0,30 pesetas por individuo da un total de 4.330 cotizantes en un sindicato que vota por 37.000 adherentes. Y así por el estilo, corregido y aumentado en algunos casos, en el resto de los sindicatos, algunos de los cuales, como el Mercantil y el de Vestir, que votaron en Sabadell por 7.000 y 10.000 respectivamente, no llegan a tener ni 500 afiliados»

Una de les característiques del «Vertical» eren les caricatures del dibuixant Gustau Vila i Berguedà «Grapa», a la primera època aquestes destacaven pel seu contingut anticlerical i antifaista, també trobem caricatures crítiques amb la burgesia representada per la Lliga Regionalista o contra el feixisme. L’anticlericalisme no era cosa única de la FLS, sinó de totes les forces d’esquerres sabadellenques.

El 1933 Moix s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya (USC) 8, i participà en la constitució dels sindicats d’oposició (contraris a la FAI), formats en aquell moment per Badalona, Esparreguera, Manresa, Mataró i Valls. La CNT-FAI es traslladà finalment a un local al carrer Vilarrubias, 23.  Allà Edgardo Ricetti Scandella que era mestre de l’escola Cultura i Solidaritat de la FLS portaria una escola amb el mateix nom i de l’escola de la FLS se’n va encarregar Ricard Fornells i Francesc (membre del sector pestañista minoritari a la FLS). El «Vertical» del 10 de febrer de 1933 va continuar amb l’argument de voler formar part de la CNT però sense FAI: «No queremos apartarnos de la Confederación, entiéndase bien, però pretendemos arrojar de ella a la FAI. Y lo haremos si la confiancza de los trabajadores no nos falta».

El 21 d’abril de 1933 el Vertical es va fer ressò d’un míting de la CNT a Terrassa l’11 d’abril on hi participa Bru Lladó i que segons el setmanari va dedicar les següents paraules als membres de la FLS: «Que los dirigentes de los sindicatos de Sabadell eran unos perros al servicio de la burguesia y de los partidos de la Esquerra. Que los políticos de Sabadell le habían robado la Escuela, però que a no tardar la volvería a recuperar. Que los trentistas y bomberos (així eren anomenats els trentistes de la FLS) de Sabadell eran unos confidentes de la polícia, y que los confidentes de Sabadell habían delatado al compañero Fages. Que los dirigentes de Sabadell no apoyan a los presos y perseguidos de la polícia».A tenor de ser verídica la transcripció de les paraules de Bru Lladó, podem veure que la quantitat d’improperis dedicats eren mutus.

El número 40 del 28 de juliol de 1933 és el primer que apareix sense les sigles de la CNT, tot i que sembla reafirmar-se en l’apoliticisme i independència de la FLS: «Si mañana un partido cualquiera -el comunista- quisiera imponer sus directrices a la Confederación, contra el nos revelaríamos, como nos rebelamos hoy contra la FAI». A partir del desembre de 1933 trobem que el «Vertical» comença a treure notícies de la Unió Soviètica, cosa que anteriorment no havia fet, per exemple sobre a la Sibèria Oriental, i propaganda de l’Assocació d’Amics de la Nova Rússia que més endavant es convertiria en Amics de la Unió Soviètica. No només es tracta de notícies sobre la Unió Soviètica, sinó que s’elogia la seva economia i societat. Així mateix mateix hi trobem publicades notícies i discursos de l’ala esquerra del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la UGT, dels quals «Vertical» havia anteriorment despreciat i criticat.

Els fets d’octubre de 1934: La definitiva adhesió de Josep Moix i la FLS a la III internacional

El 4 d’octubre es formava un nou govern presidit pel populista Alejandro Lerroux del Partit Republicà Radical (PRR) i on hi entraven per primera vegada tres ministres del Confederación Española de Derechas Autonómas (CEDA), partit que les esquerres relacionaven amb el feixisme. Contra aquest govern les forces d’esquerres, unides en l’Aliança Obrera van convocar Vaga General a tot l’estat, amb una insurrecció a Astúries i a Catalunya, on el President Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola.

A Astúries la CNT va recolzar la insurrecció, però no va ser així a Catalunya, on aquesta no va voler recolzar el pronunciament de Lluís Companys, ja que es trobava en tensió amb el Govern de la Generalitat a causa de la repressió que exercien contra els seus militants els «escamots» creats pel Conseller d’Ordre Públic, Josep Dencàs, amb l’excusa del «terrorisme faísta». A Sabadell la insurrecció en un primer moment va triomfar, ja que era eminentment sindical, encapçalada per l’hegemònica FLS. A Terrassa, en canvi, no hi va haver cap insurrecció, ja que el sindicat majoritari, la CNT, no va donar suport a la insurrecció, a Barcelona el sindicat hegemònic era la CNT, que tampoc va donar suport a la insurrecció. Sense el suport de la CNT, la insurrecció estava condemnada al fracàs des de el principi. La revolta va començar la nit del 4 d’octubre, Josep Moix, acompanyat per 25 membres armats de l’anomenada Guàrdia Roja, ocuparen l’Ajuntament i detingueren a l’Alcalde Magí Marcé i Segarra del Círcol Republicà Federal (CRF) i els regidors, que no van donar suport a la insurrecció. El 7 d’octubre, van arribar les notícies de la capitulació de Companys a Barcelona i del fracàs de la revolta excepte a Astúries, fets que van decidir als sindicalistes a alliberar als presoners de dretes que havien capturat, dissoldre el Comitè Revolucionari i la Guàrdia Roja, amagar les armes, i la fugida de la ciutat dels dirigents de la FLS més destacats. Els comats per això van continuar fins el 10 d’octubre, amb alguns enfrontaments armats a la zona del Mercat Central i a l’Obrera (Seu de la FLS) que es trobava aprop d’aquest i l’assassinat del sindicalista Sebastià Vera per la «Llei de Fugues».

Després dels Fets d’Octubre, un total de 229 sabadellencs van ser detinguts i empresonats. 198 condemnats a 6 mesos i 1 dia de presó, 26 persones més fins a finals del 1935, i 5 dirigents sindicals: Josep Moix i Regàs, Josep Rosas i Vilaseca, Miquel Bertran i Oleart, Francesc Carceller i Cerveró, i Emili Torreguitart i Mateu, el 28 d’agost de 1935 quan van decidir presentar-se a l’Ajuntament per denunciar el seu cas a l’opinió pública. El «Vertical» que havia tret un suplement extraordinari el 6 d’octubre, cridant a la insurrecció, va ser prohibit, així mateix es van clausurar els locals de la FLS, l’Obrera, i els de les forces d’esquerra. Josep Moix abans d’entregar-se, passà moltes tardes a casa de Joan Fronjosà, diputat al Parlament Català per la Unió Socialista de Catalunya (USC), on Moix ja hi estava afiliat desde el 1933. Tots els locals de les forces d’esquerres van ser clausurats, també alguns d’ells saquejats en la recerca d’armes (que mai van ser trobades), el local de la FLS, l’Obrera, va ser saquejat i clausurat, i l’Autoritat Militar va nomenar com a Alcalde a l’empresari licorer i membre d’Acció Catalana Popular (ACP) que formava part de la CEDA, Josep Germà Homet, que seria assassinat als inicis de la Guerra Civil.

El que va molestar especialment als sindicalistes van ser les declaracions de l’Alcalde Magí Marcé del 13 d’octubre on afirmava que els sindicalistes havien entrat armats a l’Ajuntament dient que en aquell moment no hi havia autoritat, sent el Comitè Revolucionari l’únic que dictava ordres i que al marxà els revoltats, ell i els diferents regidors havien pogut continuar amb les seves tasques ordinàries; declarant que dels revoltats només en coneixia dos, Moix i Bertran.

Segons Andreu Castells, Moix es va sentir profundament dolgut perquè cap membre del CRF al va venir a visitar a la presó, quan ell n’era també soci. La FLS va realitzar un míting al Cinema Imperial contra l’alcalde Magí Marcè, per haver delatat a Moix i Bertran, Josep Rosas afirmà en aquest:

«A Sabadell tracten els ciutadans com si fossin abissinis. El que ha passat ací, és un cas únic. Altres Alcaldes de pobles de Catalunya en lloc d’acusar s’han fet responsables de coses que no havien fet… En canvi, mireu aquí que un senyor que té categoria quan es presenta davant del jutge no té manera de sortir-ne airós» 9

Si bé, Marcé anomena a Moix i Bertran, també és cert que segurament que com a Alcalde i actiu militant del CRF coneixia a moltes més persones que van participar a la revolta, i que no va delatar. El també republicà federal, Joan Ferret, no va acusar directament a ningú, però va assenyalar la tasca subversiva de l’Obrera. Aquestes declaracions tant de Ferret com de l’Alcalde Magí Marcé, van suposar el trencament definitiu dels dirigents de la FLS amb els republicans federals i l’anarcosindicalisme, que no van recolzar la insurrecció. Cal recordar les nombroses connexions entre republicans federals i anarcosindicalistes, l’alcalde republicà federal Magí Marcé havia militat a la CNT, Bru Lladó de la CNT-FAI havia militat anteriorment en el republicanisme federal, l’anarcosindicalista Balbina Pi i Sanllehy durant els anys 20 havia format part de Dones Republicanes del CRF, i Josep Moix tenia el carnet del CRF. Els Fets d’Octubre apart de suposar l’adhesió de la FLS cap els postulats de la III internacional comunista, també catapulten a Josep Moix com a nou líder de l’esquerra local, en detriment dels republicans federals.

El Front d’Esquerres va guanyar les eleccions del 16 de febrer de 1936 i Marcé va ser escollit novament com a Alcalde però va dimitir el cap de 3 mesos a causa de les crítiques dels sindicalistes, encara que ell va al·legar problemes de salut, també dimití el regidorVicenç Cano. Va ser elegit com a nou Alcalde, Joan Miralles, però l’inici de la Guerra Civil al juliol convertiria en nou home fort de la política local a Josep Moix.


Bibliografia

(9) Castells Peig, Andreu. Op.cit

(3) Balcells, Albert. Perspectiva Social 1-4. ‘El moviment obrer a Sabadell i la crisi de l’anarcosindicalisme’ (pàg. 84) Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, 1973

(4) Solé Sabaté, Josep Maria i Vilarroya Font, Joan. La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939). Volum II. (Pàg. 167-168) Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliva, 84), Barcelona, 1990

(5) Roig Pérez, Carles. El fenomen dels”incontrolats” a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Estudi tipològic i comparat d’alguns dels protagonistes de la repressió. El cas de Sabadell: «Lino y sus patrullas» (Pàg. 24-26). 26 de març del 2015 < https://docslide.net/documents/el- fenomen-dels-incontrolats.html>

(6) Ocio Casamartina, Patxi. De la destrucció a la salvaguarda. Les vicissituds del patrimoni artístic al Vallès Occidental durant la Guerra Civil (Pàg. 244). Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), setembre del 2018 <https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2018/hdl_10803_665702/poc1de1.pdf >(

(7) Bonastre i Santolaria, Francesc. Història, Memòria i interpretació esbossos de la Guerra Civil i repressió franquista a Catalunya (Pàg.200). V Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. <https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/viewFile/314736/404894>

(8) Castells Peig, Andreu. Informe de l’Oposició (IV). Del Terror a la Segona República 1918-1936 (p. 21.15). Editorial Riutort. Sabadell,1980. ISBN: 8485164032


Recomanem:

Aquest llibre sobre història del moviment obrer de @MarcSantasusana

Episodis del moviment obrer als Països Catalans 2 | edicionsdel1979

Episodis del moviment obrer als Països Catalans 2

Share:

Leave a reply