Història contemporània

La Federació Local de Sindicats a Sabadell (III)

Església de Sant Fèlix després de la Setmana Tràgica, entre 1910 i 1914. Autor: Francesc Casañas Riera. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Autor

Arnau Berenguer

Autor del bloc història de Sabadell segle XIX i XX

De la CNT a la UGT i al PSUC. Part 3 de 3

L’adhesió de la FLS a la UGT i l’afiliació dels seus dirigents al Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC)

El 22 d’ agost de 1936 la FLS va votar majoritàriament adherir-se a la UGT. Segons els organitzadors la participació va ser molt alta, casi d’un 98% i el resultat va ser clarament favorable  a l’ingrés a la UGT: 10.839 vots favorables, per 956 a favor de la CNT (10). L’ingrés de la FLS va suposar un augment considerable de la UGT, el 1934 la UGT era un sindicat marginal a Sabadell, només tenia 126 afiliats(11) i el 1936 baixa fins arribar a tenir només 75 afiliats(12). Al Vallès Occidental aquest creixement es va reflectir en un augment espectacular del nombre de sindicats ugetistes que depenien de la Federació Comarcal. Dels 28 sindicats constituïts l’octubre del 1936, es va passar a 144 el 1937, i fins a un màxim de 148 I’any següent, dels quals 36 pertanyien a Sabadell. A Sabadell la UGT multiplicava per 3,6 l’afiliació confederal (22.000 ugetistes per 6.000 cenetistes), i només el fet que aquests van mantenir posicions a Terrassa va permetre equilibrar el total d’afiliació comarcal: 38.000 afiliats a la UGT i 32.324 a la CNT.

En implantació comarcal la UGT també tenia un lleu avantatge, estava representada en 23 dels 26 municipis de la comarca (excepte Sant Llorenç de Savall, Gallifa i Polinyà) i els anarcosindicalistes en 21.13 Anteriorment a aquesta adhesió, els líders de la FLS Josep Moix i Emili Mira viatgen convidats a Moscou a les celebracions del Primer de Maig. Segons L.V Ponomariova: «El viaje de Josep Moix confirmo definitivamente a los obreros sabadellenses en la línia de acercamiento a la UGT y al Partido Comunista»14.

El PSUC va ser fundat al 23 de juliol de 1936, producte de la fusió de la Federació catalana del PSOE, el Partit Comunista de Catalunya (PCC), la Unió Socialista de Catalunya (USC) -Moix en formava part-, i el Partit Català Proletari (PCP). El partit va anar creixent a partir de botiguers, homes de negocis i també part d’obrers, contraris a la revolució social impulsada per la CNT-FAI i el POUM. Els principals líders de la FLS es van afiliar el PSUC: Josep Moix, Manuel Farràs, Josep Rosas, Miquel Bertran, Jaume Illa, i Josep Castells.

Josep Moix es converteix en l’home fort de la política municipal

L’esclat de la Guerra Civil precipità que es legalitzés el poder de facto de Moix. A Sabadell no es va produir cap intent de sublevació i després de la derrota dels militars sublevats a Barcelona, gràcies a l’actuació dels milicians dels sindicats i partits d’esquerres (amb un pes majoritari de la CNT-FAI) , conjuntament amb els Guàrdies d’Assalt i la Guàrdia Civil, es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes presidit per Moix, que en realitat substituí l’Ajuntament sota control dels federals.

El 17 d’octubre de 1936 es va formar un nou Consistori que tria per unanimitat a Josep Moix com a Conseller en Cap, nova denominació de l’Alcalde, el dia 22 es dissolt el Comitè Local de Defensa, i el dia 29 es va crear el cos d’Investigació i Patrulles de Control, que substituïa les Milícies Antifeixistes, aplicant una repressió més organitzada i selectiva, que provocarà la disminució dels assassinats per part dels grups «incontrolats» que havien actuat a l’inici de la guerra.

El consistori estava representat per totes les forces antifeixistes: La FLS, la CNT, ERC i el CRF, Acció Catalana Republicana (ACR), el PSUC, el POUM i la Unió de Rabassaires. La  FLS  presidia la comissió de Serveis Municipals (Miquel Bertran), Assistència Ciutadana (Manuel Farràs), Obres Públiques (Pere Manyé) Proveïment (Josep Rosas) i Finances (Jaume Camps). La CNT presidia la comissió d’Economia (Bru Lladó), Treball (Josep Marés), Sanitat (Josep Ibañez) i Indústries de Guerra (Josep Vila Cinca). La Comissió de Cultura era presidia per ERC-CRF (Salvador Sarrà).

El de març de 1937 hi va haver un remodelació de les Conselleries, que va provocar la pèrdua de control de la CNT de les Conselleries d’Economia, Treball i Sanitat, tot i guanyar les de Proveïments (Josep Marés) i Obres Públiques (Ramon Calopa). La remodelació semblava destinada a castigar Bru Lladó, enemistat amb Josep Moix i la FLS, que perdia la presidència d’Indústries de Guerra. En aquesta remodelació Josep Moix seria Alcalde per ERC, per tal de complir les instruccions de la Direcció General d’Administració Local, que implicava l’augment de la  presència d’ERC.

Aquesta remodelació no va acabar amb les tensions, i en un context d’alça generalitzada dels preus des de gener de 1937, els de la FLS-UGT van acusar a Josep Marés, Conseller de Proveïments, d’afavorir als afiliats i organismes vinculats a la CNT.

Expulsió de la CNT-FAI del consistori arrel dels fets de Maig de 1937

 Els Fets de Maig tingueren lloc a Barcelona entre el 3 i el 7 de maig de 1937. Van començar quan el Conseller Artemi Aiguader va ordenar a Rodríguez Sala, comissari d’Ordre Públic de la Generalitat, que enviés la policia a l’edifici de la Telefònica, sota el control de la CNT-FAI, i també amb alguns milicians de la UGT. L’edifici de la Telefònica tenia una importància estratègica, ja que per ell hi passaven les trucades entre el Govern de la Generalitat i el de la República. Els Fets de Maig suposaven la lluita per l’hegemonia entre les forces republicanes que donaven suport al govern de la Generalitat i el de la República, partidàries de centrar-se en guanyar la guerra o com el PSUC de en tot cas deixar la revolució per després de guanyar la guerra, i les revolucionàries (CNT i POUM), partidàries de que era necessari fer la revolució per guanyar la guerra. Després de 7 dies d’enfrontaments i entre 500 i 1000 morts, els guàrdies d’assalt enviats pel govern de la República es van fer amb el control de l’edifici. Les conseqüències més importants van ser: La centralització de l’estat republicà i pèrdua d’autonomia de la Generalitat, passar d’un exèrcit de milicians voluntaris a un exèrcit tradicional de lleva obligatòria, repressió i eliminació de la vida política del POUM, pèrdua d’influència de la CNT.

A Sabadell, durant els fets de Maig a Barcelona, pràcticament no es van produir xocs entre les forces antifeixistes. El principal damnificat dels fets de Maig a Sabadell va ser la CNT. Els atacs de la FLS-UGT i les altres forces republicanes contràries a les tesis revolucionàries van anar dirigides especialment cap a Bru Lladó, que va ser acusat de tenir el dia abans dels fets, un pasquí de «Los Amigos de Durruti» penjat al seu despatx, en aquest es cridava a la constitució d’una Junta Revolucionària que substituís la Generalitat. El 22 de maig es va convocar una sessió pública extraordinària molt tensa, que va acordar l’expulsió de Bru Lladó del Consistori per haver col·laborat amb la subversió, i d’informar el Govern de la Generalitat de les actuacions de Lladó perquè actuí en conseqüència. Els Consellers de la CNT van marxar del Consistori abans de la votació i ja no hi varen tornar, La proposició es va votar per 20 vots a favor i l’abstenció dels dos representants del POUM15

La CNT minoritària enfront la FLS, i expulsada del Consistori, poc va poder fer per influir en les decisions municipals. Tot i això, una tasca important que va realitzar, va ser la creació d’escoles racionalistes. La Granja Camperola de Ca Argelaguet portada pel mestre August Vergel i per una comissió encapçalada per Edgardo Ricetti i Teodor Ferreres, ambdós de la CNT. El mètode d’ensenyament era el seguit pel Consell d’Escola Nova Unificada (CENU), però fugint dels grans grups escolars. La Granja funcionava com una Colònia on els alumnes tenien responsabilitats i participaven en la seva gestió, i es mantenia gràcies a l’aportació de particulars i de les empreses col·lectivitzades. Una altra escola creada durant la Guerra Civil, serà la de la Salut, portada per la mestra anarquista Palmira Luz i la seva filla per iniciativa del Sindicat de Professions Liberals de la CNT.16 La Granja Camperola de Ca’n Argelaguet acollí nombrosos infants refugiats, els quals al final de la Guerra, Ricetti s’encarregà per portar-los a la frontera i procura’ls-hi la seva subsistència durant els primers dies en els camps francesos.

Pel que fa al POUM, la impremta de la seva publicació anomenada «Impuls» va ser atacada el  maig, però el POUM no va ser expulsat fins a l’octubre quan un Decret de la Conselleria de Governació de la Generalitat obligà a destituir-los dels consistoris, però els seus militants no van ser empresonats ni perderen el carnet de la FLS-UGT que molts d’ells compartien amb els del PSUC. El POUM intentava créixer actuant com a mitjancer en el procés d’unitat sindical entre entre la FLS i la CNT, sense aconseguir l’objectiu, aprofitant el descontentament per l’alça dels preus i la manca de proveïments. A la sessió municipal del 13 d’octubre de 1937, l’Alcalde Moix lamentava que:

«mides de caràcter general ens facin prescindir d’una fracció local del front antifeixista»17

Moix es va convertir en una figura política molt important, després de passà per l’alcaldia de Sabadell del 17 d’octubre de 1936 al 26 d’agost de 1939, va ser Ministre de Treball del govern Negrín fins el març del 1939; s’exilià a França fins que el 1953 va haver de marxar a Praga, a causa d’una campanya anticomunista del govern francès; seria Secretari General del PSUC entre 1956 i 1965, i va morir a Praga el 3 de setembre del 1973. Bru Lladó s’exilià a Mèxic, on moriria el 1946, mantenint-se fidel als seus ideals.


Bibliografia

(10) Ballester, David. L’instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil. La UGT de Catalunya 1936-1937. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 1997 <https://www.icps.cat/archivos/WorkingPapers/WP_I_127.pdf?noga=1>

(11) La Federació Local de Sabadell durant la Guerra Civil. David Ballester i Muñoz. Revista Arrahona, 24 III Època. (Pàg. 93). Primavera, 2001.

(12) «Full Oficial» del Comitè de Mílicies Antifeixistes de Sabadell, 22 d’agost de 1936.

(13) La Federació Local de Sabadell durant la Guerra Civil. David Ballester i Muñoz. Revista Arrahona, 24 III Època. (Pàg. 94). Primavera, 2001.

(14) L.V. Ponomariova. La formación del P.S.U de Cataluña (Pàg. 101). Editorial Icaria,. Barcelona, 1977. ISBN 9788474260113

(15) DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. ‘La Guerra Civil (1936-1939)’ Artur Domingo i Barnils (Pàg. 114). Ajuntament de Sabadell, 1986

(16) Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2006 ISBN: 8449022479X

(17) DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. Op.cit


Recomanem:

Aquest llibre sobre història del moviment obrer de @MarcSantasusana

Episodis del moviment obrer als Països Catalans 2 | edicionsdel1979

Episodis del moviment obrer als Països Catalans 2

Share:

Leave a reply