ArticlesHistoriadors

Manresa medieval editat per Cambridge, traduït al català

La ciutat de Manresa té el privilegi de ser la primera ciutat que la Universitat de Cambridge ha acceptat traduir un llibre de la seva prestigiosa sèrie Cambridge Studies in Medieval Life and Thought: Fourth Series, en català. El llibre és titula Auge i declivi d’una burgesia catalana, Manresa a la baixa edat mitjana 1250-1500 de l’historiador i professor de la universitat de Leiden, el nord-americà Jeff Fynn-Paul.

Portada del llibre de Cambridge, traduït al català pel Centre d’Estudis del Bages. Fotografia: cebages.org

La Manresa medieval segons Fynn-Paul

La tesi de l’historiador Jeff Fynn-Paul és que hi havia una pugna soterrada entre els senyors feudals i la classe burgesa manresana, és a dir, la que produïa i mercadejava. A la ciutat de Manresa hi havia dues grans famílies prototípiques d’aquests dos models: els Talamanca i els Sarta. Els primers eren senyors feudals, el que avui en diríem terratinents, i els segons un exemple clar de burgesia. Era una lluita entre l’economia productiva i la que no ho és.

A Manresa es conserven els manuals de protocols notarials, uns documents que eren privats, de cada família. Un material que altres estudiosos locals abans que ell ja havien tractat i estudiat. Un element arxívistic molt rellevant és el Llibre de Manifestos del 1427, on hi ha la informació fiscal de tots els ciutadans de Manresa que tenien propietats. Flynn la va utilitzar per fer comparatives de preus i sous, entre altres dades econòmiques. La ciutat de Manresa, durant el segle XV, va passar de tenir 2.000 famílies l’any 1339, ben poc abans de l’expansió de la Pesta negra, fins a les 236 de cap al 1480. Després d’això, la ciutat es va recuperar, però no va tornar a assolir les xifres anteriors a la pesta negra fins al segle XVII o XVIII. La població manresana va disminuir una mica menys de la meitat, passant de 5.000 a 2.600 habitants.

Com a conseqüència de la Pesta Negra al 1348, s’aturaren les obres de construcció de la basílica de la Seu així com també les de la sèquia, obra de vital importància per Manresa, que havia de portar l’aigua del riu Llobregat al riu Cardaner. A l’època a la ciutat hi havia ja hospitals per poder fer front a la malaltia, encara que més que hospitals eren el que s’ha anomenat “cases de caritat” on s’acollia els malalts i s’intentava atendre’ls. El més significatiu era l’Hospital de Sant Andreu, el qual va tenir un important paper com a centre manresà de guariment durant la terrible pesta negra que va assolar la ciutat.

L’autor

Jeff Fynn-Paul posa en context el que passa a Manresa i a Catalunya durant la baixa edat mitjana amb la historiografia de la resta del continent.

Jeffrey Fynn-Paul nascut als Estats Units, treballa a la Universitat de Leiden, als Països Baixos, però ha treballat en universitats del Canadà, Estats Units i Anglaterra. Fynn-Paul es va doctorar l’any 2005 a la Universitat de Toronto amb la tesi The Catalan City of Manresa in the 14th and 15th Centuries. A Political, Social and Economic History, estudi que va ser la llavor per aquesta obra sobre l’època medieval.

El seu àmbit de recerca comprèn la història econòmica i social de la zona mediterrània des de 1300 fins a l’actualitat, molt centrada en investigar com les institucions han creat les condicions per al desenvolupament econòmic i social al llarg de la història, és a dir, en la creació de conceptes com el capitalisme, els mercats, la democràcia, el pensament científic o els drets humans.

L’estudi de Jeff Flynn-Paul recorre documentació ja tractada, però hi aporta el valor afegit de situar Manresa en el mapa historiogràfic continental, sobretot anglosaxó.

“Els historiadors del món anglosaxó es troben que el seu territori ja està molt estudiat, el mateix que passa a França, i ja comença a notar-se a Itàlia”, diu Josep Galobart del Centre d’Estudis del Bages: “per això, ara es fixen en l’àmbit de la Corona d’Aragó, en aquest cas Manresa, i segurament després vindrà Castella, on pel que fa a aquesta època encara hi ha molt per estudiar”.


Més informació:

The Rise and Decline of an Iberian Bourgeoisie. Manresa in the Latter Middle Ages, 1250-1500 és l’obra de Jeffrey Fynn-Paul que el Centre d’Estudis del Bages ha traduït aquest any al català amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, el Parc de la Sèquia i la UManresa. L’obra dóna a conèixer al públic la història política, econòmica i social de la ciutat de Manresa, que es converteix així en un dels pocs municipis de Catalunya, i de l’estat, que compta amb una anàlisi tan completa, detallada i actualitzada de tot el que va succeir durant el segle XIV i el primer terç del XV.

Pels volts del mes de març del 2018, Fynn-Paul publicarà Family, Work, and Household in Late Medieval Iberia: A Social History of Manresa at the Time of the Black death, un llibre que es presenta com a la continuació d’aquest The Rise and Decline. 

Rise and decline iberian bourgeoisie manresa later middle ages 12501500 | European history 1000-1450

Un nord-americà posiciona l’edat mitjana de Manresa com una de les més estudiades del país


La Pesta Negra a la ciutat de Manresa:

A mitjans segle XIV, entre 1346 i 1347, va esclatar la major epidèmia de pesta de la història d’Europa, tan sols comparable amb la que va assolar el continent en temps de l’emperador Justinià (segles VI-VII). Des de llavors la pesta negra va esdevenir una inseparable companya de viatge de la població europea, fins al seu últim brot a principis del segle XVIII. A Barcelona la pesta va arribar la primavera del 1348. Al maig d’aquell any va arribar un vaixell procedent de Gènova carregat de mercaderies.

Quan els estibadors de Barcelona s’hi van acostar, van poder veure que a la coberta hi havia molt pocs mariners. La major part de la tripulació s’havia quedat a les bodegues, afectats per una estranya malaltia, de misteriosos símptomes i que deixava als infectats amb febres altres, deliris i, sobre tot, uns estranys bulbs (d’aquí ve també el nom de “Pesta Bubònica”) sota les aixelles i al coll. Uns bulbs que quan esclataven, expulsaven grans quantitats de sang i també de pus. Una visió esgarrifosa acompanyada de les rates i les puces que duien a sobre, les portadores del bacteri que causava aquesta mortaldat.

La Pesta Negra i els prestadors jueus

La mort tenia un preu

Share:

Leave a reply