ArticlesHistòria modernaHistoriadors

Partir de la història local per arribar a la universal

Autor

Oliver Vergés

Llicenciat en Història

Fins a quin punt la publicació d’una sèrie documental referent a un indret relativament petit pot tenir importància per això que en diem fer història? Si no fos perquè el poble de Montornès es coneix oficialment com Montornès del Vallès, podem estar segurs que un nombre significatiu de persones no seria capaç d’ubicar-lo encertadament en una de les quaranta-una comarques que conformen el Principat de Catalunya. A més, tot i la informació que aporta el topònim, molts encara dubtarien de si pertany a un o altre Vallès. Tampoc voldria fer pensar que va ser a Montornès on Jesucrist va perdre l’espardenya, ni molt menys. De bon tros, aquest poble segur que sona molt més als lectors que no pas d’altres de menys anomenada com Enfesta, al Solsonès, o Ultramort, al Baix Empordà. Però deixem de banda la rica toponímia catalana, tot esperant que resisteixi les contínues envestides que rep d’alguns periodistes de TV3, i tornem a la pregunta inicial, acotant-la una mica més. La publicació d’una sèrie de documents medievals referents a Montornès del Vallès pot ser significativa a l’hora de fer història en majúscules del nostre país? La resposta afirmativa ens la dóna la recent publicació L’Speculo de 1764. Una aproximació documental al Montornès medieval, publicat pel doctorand en història medieval per la UAB Alberto Reche (2014, Ajuntament de Montornès del Vallès, Publicacions de l’Abadia de Montserrat).

L’Speculo, tot i haver estat redactat el 1764 per Tomàs Sancho, és una recopilació de documents dels segles XII – XV, referents als senyors de Montornès, una família medieval de la mitjana noblesa catalana. Aquest tipus de reculls són relativament comuns en aquesta època, ja que els successors de les famílies nobiliàries catalanes estaven interessats en conservar la documentació que els havia pervingut dels seus antecessors de segles passats i, a més, volien conèixer de primera mà quin era el seu patrimoni, metre a metre. Gràcies a aquestes recopilacions, podem accedir a una documentació –normalment en forma de regestos– segurament ja desapareguda i que ve a completar les grans sèries documentals dels llinatges de l’alta noblesa catalana i, sobretot, de les institucions eclesiàstiques, com grans monestirs o catedrals. I aquesta és la gran vàlua d’aquest tipus de documents, ja que ens ofereixen les claus d’una història que difícilment podríem conèixer, perquè les seves fonts han desaparegut. En L’Speculo, hi ha referenciats un total de 443 documents del Montornès medieval, relacionats amb la família nobiliària en qüestió, una font immensa en comparació al que d’aquest indret i d’aquesta família podríem trobar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) o a la Biblioteca de Catalunya. Gràcies a la publicació de L’Speculo, a més, on hi consten els regestos de transaccions comercials de tot tipus, donacions diverses, interessants testaments, etc., l’Alberto Reche ha pogut reconstruir la història de la família Montornès i de la pròpia localitat en època medieval, tot situant la seva història en el si del context europeu de la transició feudal o de les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV. Aquesta reconstrucció forma part d’un complet estudi previ, que esdevindrà una base imprescindible per als futurs estudis sobre el Vallès medieval en concret, i que pot tenir molt d’interès per conèixer la història del Principat de Catalunya en general. No són cèlebres, en aquest sentit, obres de microhistòria com ara El formatge i els cucs de Carlo Ginzburg o la història del poblet occità de Montaillou d’Emanuel Le Roy-Ladurie?

Catalunya és un país medieval de lletra i pergamí. Les fonts que tenim per parlar de l’edat mitjana catalana són de les més riques d’Europa i l’enveja de molts medievalistes que estudien d’altres indrets de la Península i del continent. Amb tot, sovint els nostres treballs cauen en la reutilització contínua d’unes fonts, sense tenir prou en compte que encara resten documents o recopilatoris d’aquestes característiques que ens són totalment desconeguts i que poden aportar llum per conèixer la història local del Principat. És cert que aquesta història local és tan sols una petita peça d’un gran trencaclosques, però no és menys cert que, si ens manquen algunes peces, difícilment podrem aconseguir una imatge mínimament completa del nostre passat. La història local és gairebé l’únic mitjà per resseguir la trajectòria vital de molts col·lectius humans que mai van guanyar un batalla ni van descobrir cap Nou Món, però que no deixen de ser els nostres avantpassats, els desencadenadors del nostre passat. Malauradament, massa sovint la història local ha estat vista com una disciplina secundària, pròpia de persones poc versades en la matèria, que rebuscaven els antecedents de la seva localitat o de la seva família. Tanmateix, aquests estudis ja no són patrimoni exclusiu d’erudits locals, sinó que és l’historiador qui apel·la els exemples particulars per desenvolupar molts paradigmes de la gran Història. S’atribueix a Dalí una frase de la dècada dels trenta del segle passat en què deia que calia partir d’allò local per arribar a allò universal. Aplicat al nostre camp, no podrem assolir realment una història universal –si és que realment és possible assolir-la– sense abans fer milers d’històries locals, les tessel·les imprescindibles per gaudir del bell mosaic del passat.

Imatge: Portada de l’Especulo (1764).

Share: