Història moderna

Un comboi de Mallorca a la Barcelona assetjada (octubre de 1713)

Imatge del bloqueig i setge de Barcelona que van trencar els combois mallorquins

Autor: Josep Abad i Sentís

Llicenciat en història

Especialitzat en època moderna i transcripció

Som a l’octubre de 1713. Els aliats han deixat el Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca abandonats a la seva sort davant de Felip IV (Felip V d’Espanya) i de la seva aliada, la França de Lluís XIV. Fet que queda ratificat pel tractat d’Utrecht (l’11 d’abril de 1713). Aquest significa l’evacuació de les tropes imperials del Principat. El 19 de març de 1713 l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic embarca a Barcelona rumb a Viena; poques setmanes després evacuen les tropes austríaques amb el virrei Starhemberg al capdavant. És la ratificació definitiva de la solitud militar, però també política, en què resten Catalunya i Mallorca.

Tanmateix, els tres estaments reunits a Barcelona en Junta General de Braços -unes Corts sense rei-, (30 de juny – 9 de juliol) conscients que hi ha en joc les seculars institucions, constitucions i llibertats catalanes, decideixen la resistència a ultrança.

Al seu torn, la resolució de la Ciutat i del Gran i General Consell de Mallorca, acordada el 7 d’agost, -i reproduïda per Francesc de Castellví- és igualment en el mateix sentit:

Que considerando los motivos porque el virrey no había evacuado el reino [a petició del duc de Pòpuli i prevista al conveni de l’Hospitalet], y porque Cataluña, de cuyo Principado y Corona de Aragón era anexo aquel reino, no habían podido obtener los privilegios, ni menos lo habían conseguido las insinuaciones de los ingleses, queriendo se entregasen a discreción, y que esta dura condición había movido a los estados de Cataluña a la resolución de la defensa; y que así tanto por el juramento que habían prestado al rey Carlos como por la conservación de sus privilegios, resolvían defenderse y seguir la suerte unidamente con Cataluña, y contribuir a todo lo que el virrey juzgase necesario, así para la defensa del reino como para asistir a Barcelona.”[1]

El setge a Barcelona, comandat pel duc de Pòpuli i compost per uns 20.000 soldats, comença el 25 de juliol de 1713. És un setge terrestre i marítim. En aquests moments, però, i fins que no arribi el duc de Berwick amb reforços, és un setge permeable[2]. En aquest context, Mallorca es converteix en “el rebost” de Barcelona; sent fonamentals els vaixells carregats de provisions que s’escapoleixen del setge marítim i arriben a Barcelona. Com exposa Jaume Mercant, “es va enviar regularment ajuda a l’exèrcit que lluitava a Catalunya […] fins a tretze enviaments de diferent factura es varen realitzar entre 1713 i 1714, la majoria de queviures i pólvora.”[3] Així com també de combustible (llenya i carbó).

A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)[4] es guarden unes valuoses cartes amb una informació que, si bé incompleta, ens permet reproduir un d’aquests combois: la seva gestació, nombre i tipus de navilis, capitans, càrrega, cost, fortuïtats i travessada.

Francesc Antoni Vidal, mercader -i futur conseller[5]-, és la persona comissionada per la Conferència dels Tres Comuns com a agent permanent a Mallorca[6] i per a organitzar el comboi. Aquest compta amb tot el suport del marquès de Rubí, virrei de Mallorca, qui en una carta adreçada als Consellers de Barcelona els informa que “[h]aviéndole yo franqueado desde luego el permiso para la compra de todos los géneros que me [h]a pedido, assegurando a vuestra excelencia que en todas ocasiones que se ofrezcan del servicio de vuestra excelencia me hallará con el mas fino afecto.[7]

Sanpere i Miquel ens exposa que, seguint l’exemple del marquès de Rubí, tant el Regne de Mallorca com la ciutat de Palma “renunciaron igualmente el cobro de cuantos derechos les pertenecían, poniendo “por forma” -dice Castellví- “ó por disimulo la nota del importe.”[8]

A causa de la inclemència del temps Francesc Antoni Vidal desembarca a Formentor el dilluns 2 d’octubre a les 5 hores de la tarda. Travessa l’illa per terra fins a arribar l’endemà dimarts a la tarda a “esta Ciutat de Mallorca.” El mateix vespre entrega al Virrei cartes i correspondència de les autoritats barcelonines. L’endemà, “per guañar lo temps, comensí en donar providència per posar en execució los ordes que vostra excel·lència se serví donar-me, mentres que tardava a venir lo comboy [amb el què vingué de Barcelona i deixà a Formentor] que, per causa dels vents contraris, no pogué pendrer est port fins lo divendres 6 del corrent a las deu de la matinada.”

La feina és ingent. Cal comprar provisions, embarcacions i trobar capitans i marineria competents[9].

Manuscrit 128 bis: AHCB, Lletres comunes 1B. X-124. Carta de Francesc Antoni Vidal als Consellers de Barcelona, Mallorca, 18 d'octubre de 1713.

Manuscrit 128 bis:
AHCB, Lletres comunes 1B. X-124. Carta de Francesc Antoni Vidal als Consellers de Barcelona, Mallorca, 18 d’octubre de 1713.

Compra i lloguer d’embarcacions per engrossir el comboi

Al mateix port de Palma Vidal compra a un genovès un “vaxell de 24 pessas de canó per lo preu de 3.850 pessas de vuyt. Lo que he passat a armar en guerra posant-hi 250 homens y añadint-hi 10 pessas de canó y lo demés necessari que la brevetat del temps me ha permés […], dit vaxell he fet capitanejar per don Miquel Vaquer, mallorquí, home de gran valor y pràctich en lo mar, havent-m’o demanat persona superior a la qual és precís dar-li gust; y se li ha posat nom a dit vaxell Nostra Senyora de la Mercè y Santa Eulàlia.”

Lloga una embarcació al marquès de Montenaro. Així, explica que “he passat a ajustar-ne altre del Marquès de Montenaro de 28 pessas de canó, armat en guerra ab 130 homens, tenint obligació de tenir-lo ben pertretxat y assistit de tot lo necessari, així en cosas de guerra com de provisions; y de estar als ordes de vostra excel·lència. Lo qual ajust ha aparegut ésser més convenient fer-lo per mesadas, y se ha efectuat per 2.300 pessas de 8 per quiscun mes, pagant-li una mesada anticipada.”

Vol comprar una altra embarcació de guerra. No podent-ho fer, en contracta una d’eivissenca en règim de cors[10]:

“Altre vaxell ivisench armat en guerra ab 20 pessas de canó he trobat també en est port. Lo qual no he pogut comprar, però per reforsar lo comboy he fet conveni ab son capità Joan Tagliaferro de acompañar dit comboy fins a eixa Ciutat [de Barcelona], y combàtrer en cas combinga, per tenir franc la entrada de eix port, ab pacte de en cas de fer alguna presa per si sol se li donarà la meytat, y fent-la ab lo comboy la part li pot tocar [pror]rata per quantitat; y después de haver entrat lo comboy en eix Moll y no haver per eixas cercanias forças marítimas del Enemich hage de quedar libre per fer lo que li apareixerà.”[11]

El preu queda ajustat també per mesades, “y per lo referit havem acordat ab 400 pessas de 8, que ya té entregadas.”

El comandant del comboi és “don” Francesc Vila[12], “persona de valor y prendas, asegurant a vostra excel·lència és mereixedor de major empleo, pues he experimentat tota diligència, discreció y punt, tant en lo viatge com en sa bona direcció.”[13]

Manuscrit 128 bis: AHCB, Lletres comunes 1B. X-124. Carta de Francesc Antoni Vidal als Consellers de Barcelona, Mallorca, 18 d'octubre de 1713.

Manuscrit 128 bis:
AHCB, Lletres comunes 1B. X-124. Carta de Francesc Antoni Vidal als Consellers de Barcelona, Mallorca, 18 d’octubre de 1713.

Provisions

          Queviures i combustible

Combois de Mallorca -de Nàpols, de Sardenya i del port de Liorna- porten provisions a Barcelona. Les cartes conservades a l’AHCB, malgrat s’han perdut llistats detallats de provisions i de preus, ens permeten fer una aproximació a un d’aquests combois; al seu carregament i al que tot i voler-ne comprar no es va poder fer per manca d’aquests gèneres a Mallorca.

El comissionat es lamenta que, tot i les ingents gestions, només ha aconseguit comprar:

“Primo = 500 quarteres [de] farina = 100 somadas de vi, que la somada és algo menos que la càrrega nostra = 51 [i] 1/2 somadas [de] vinagre = 40 somadas [de] ayguardent = 2.000 cortans de oli = 440 quarteres [de] carbó de pi = 750 quarteres de llenya = 150 quarteres [de] favas = 1000 quarteres de ordi, y = 500 quarteres de sivada. Tot carregat ab las embarcacions del comboy, dividit segons vostra excel·lència podrà vèurer ab las Pòlisas de Càrrech adjuntas […] De tea van = 100 quarteres y és estellada, que estos defenedors de la Llotja la han allargada de la que lo magistrat té previnguda, que per la promptitut és estat lo únich medi se ha pogut trobar.”[14]

En quant al bestiar, Vidal, el dia 18 exposa que no se’n troba per comprar a l’illa.[15] Tanmateix, l’endemà albira alguna esperança[16]; sobretot pel que fa al boví i, especialment, al porcí. Tanmateix, hi ha condicionants importants per al seu transport: en cas de trobar-se’n, cal salar-lo perquè la carn no es faci malbé durant el viatge, i no és època de fer saladures:

“de bestiar boví me han esperansat poder-se’n trobar alguns ab lo temps y han de enviar-se salats, per lo molt que costaria de remètrer-los vius, y lo temps no és a propòsit encara per la salada, que seria molt contingent lo pèrdrer-se ab pochs dias estiguessen en mar; y la mateixa dificultat se troba en lo bestiar de cerda, en quant a la salada; que en lo de arreplagar-ne partida és més fàcil segons diuen.”[17]

A més, calen més diners i mitjans:

“Y si apar a vostra excel·lència (que podent-ho conseguir ne fasse provissió) se servirà donar-me lo orde (lo més prest sie possible) y juntament enviar-me medis, quedant vostra excel·lència ab la intel·ligència que assí no trobaré partida de diner per poder tràurer a pagar a vostra excel·lència sobre del que podrà vostra excel·lència guiar-se.”

Francesc Antoni Vidal aporta una dada significativa sobre la producció agrícola de Mallorca quan exposa que “de esta Isla menos oli no pot esperar-ne cosa de importància, que encara que se diu ésser abundant ho és sols per los naturals; però fent-se dos ho tres càrrechs ya hi ha carestia”. Del que es pot deduir que, en bona part, és una producció d’autoconsum per a la mateixa illa. Combinació de carestia i forta demanda que ha provocat un augment sensible dels preus.[18] També aporta una dada sobre el tarannà dels mallorquins, el qual -segons Vidal- contrasta amb el dels principatins, quan explica que “esta és una terra segons experimento molt diferent a la nostra, y no se poden fer las cosas ab la promptitut que nosaltres practicam.”

Adquirits els queviures en la major quantitat i en les millors condicions possibles que s’ha pogut atès el context d’escassetat, toca atènyer un segon àmbit important per una ciutat assetjada: el combustible. Vidal -com hem vist- fa compra de carbó i de llenya. Tanmateix, ens explica que “per lo carbó és estat precís lo nolietjar un gànguil (y lo he ajustat per 230 pessas de vuyt) perquè los capitans y patrons del comboy estavan mal contents de embarcar-lo, per ésser cosa que abulta molt y pesa poch; y també per ésser molt contingent lo haver de combàtrer y fàcil lo apegar-se una guspira de foch y succehir una fatalitat; lo que no dubta aprovarà vostra excel·lència lo paper del nolietjament anirà adjunt, y la pòlisa del que se li haurà carregat, així de carbó com de llenya.”[19]

D’aquesta manera s’uneix una embarcació més al comboi. Comboi que disposa de “provissions de boca per un mes bastantament.”[20]

         Pertrets i artillers per a la guerra

Un altre àmbit vital d’abastiment per una ciutat en guerra és el militar. Cal alimentar els estomacs però, per poder prosseguir el combat, cal també alimentar els canons i els fusells. El pertret de municions i material militar és el més infructuós i del que menys en sabem. En carta als consellers de Barcelona s’informa que no ha aconseguit “Pólvora y Plom, que no és practicable per no trobar-se’n porció en est paratge.” Fins al punt que ni se n’ha pogut proveir suficientment el comboi, “y en particular de pólvora que havent-se arreplegada tota no ha bastat per la tercera part de la que ha de menester lo vaxell comprat.”

El comboi també embarca experts artillers mallorquins cap a Barcelona. El dia 18 Vidal informa el Conseller en Cap que sobre aquests no en diu res, ja que serà “lo comandant don  Francisco Vila [qui] dirà a boca […] lo que hi ha en esta matèria.” Així com una altra persona informarà “sobre lo fet de les estaques.” El dia 30 pregunta “si falta ningun dels artillers se embarcaren en lo vaxell comandant, per suspèndrer assí la paga del Real Castellà […] per lo qual efecte junt ab esta envio llista de ells, que si és del agrado de vostra excel·lència podrà manar passar-los la mostra per cersionar-se de tot.” Aquesta valuosa llista no s’ha conservat fins els nostres dies. Tanmateix, sembla que hi embarquen 53 artillers i que aquests foren comandats pel capità Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester.[21]

 Manuscrit 143 r: AHCB, Lletres comunes 1B. X-124. Carta de Francesc Antoni Vidal als Consellers de Barcelona, Mallorca, 12 de novembre de 1713, f. 143r.

Manuscrit 143 r:
AHCB, Lletres comunes 1B. X-124. Carta de Francesc Antoni Vidal als Consellers de Barcelona, Mallorca, 12 de novembre de 1713, f. 143r.

Proa a Barcelona…

Francesc Antoni Vidal, a causa de gestions encara pendents de resoldre, no embarca al comboi. Aprofita la carta que envia al Consell de Cent per posar-se un cop més a disposició del Conseller en Cap, alhora que exposa que són motius patriòtics els que el mouen a dur a terme dita empresa:

“Yo me persuadia poder lograr lo passatge del comboy per restituyrme a eixa Ciutat [de Barcelona]; però las moltas dependèncias que quedan en obert (per causa de la pressa important en sa marxa) no m·o permetan, pues és precís donar cabal satisfació de tot, tant per lo punt de vostra excel·lència com del meu; y per eix efecte espero que vostra excel·lència me farà remesa lo més prest sie possible. Y així mateix me dispensarà los ordes del que dech obrar, al que atendré ab la aplicació y cuydado a que podran arribar mos pochs talents; però ab la seguretat de que serà ab tot afecte lo servir a la Pàtria, que és lo que únicament me ha obligat a admetrer esta incumbensia suplico a sa Divina Magestat me concedesca lo acert igual a mos desitgs, y guarde vostra excel·lència molts anys en sa major grandeza. Mallorca, y Octubre, 18 de 1713.” [22]

El temps no ajuda. Dimecres 18 el comboi es troba llest i a punt per salpar[23]. Tanmateix, a causa de la manca de vent, no ho pot fer fins al diumenge 22. Vidal, en carta del dia 30, explica i fa molt bones previsions de quan arribarà a Barcelona:

“Oferint-se ocasió de un xevech que marxa per eix port passo a fer estas líneas, repetint a vostra excel·lència la partida de nostre Armament que fou lo diumenge dia 22 del corrent a la matinada; y si bé segons notícias de esta Costa ha tingut molta calma, que li ha ocasionat detenir-se molt per estas vistas, ab tot me persuadesch segons los vents del dimecres y dijous que per tot dit dia o divendres al matí lo més llarch, serà arribat a salvament, y lograt lo fi que·s desitja. Notícia que ab impaciència estam aguardant tots los fills de eixa amada Pàtria.”

Per noves rebudes de Barcelona sabem de moviments de vaixells borbònics per la costa, així com de l’esperança de Francesc Antoni Vidal que el comboi podrà foragitar-los i, així, recuperar l’aprovisionament de Barcelona per les barques de cabotatge costaner:

 “Sento la novedat de no poder los lleüts de la Costa continuar en aportar provissions a eixa Capital, per los ordes apretats ha donat lo enemich. Espero en lo favor de Déu que ab lo arribo de nostre armament se podran recobrar las obedièncias de la Costa, y per medi de ellas tenir vostra excel·lència abundància de tot.”

Així fou. Sanpere i Miquel ens ho confirma:

Ignorando Echevarría todos estos aprestos, cuando el convoy se presentó el día 26 de octubre delante del Llobregat escoltado por el llamado navío de Barcelona, dos de Mallorca, el ivizenco llamado San Hiusepet, propiedad de un canónigo de Ibiza, el genovés, los dos barcos de Dalmau de 12 y 16 cañones, y dos pinques de 6 y 8 respectivamente, y cuatro galeotas, mejor que en impedir la entrada del comboy, hubo de pensar en atender á su seguridad. (…) Echevarría, no sintiéndose seguro en su fondeadero de Castelldefels, desapareció con sus barcos.[24]

Una carta de Vidal del 12 de novembre en la qual respon a les informacions vingudes de Barcelona ens aporta una dada important sobre el bloqueig naval, la qual corrobora la informació de Sanpere i Miquel. L’esquadra espanyola comandada per Echevarría ha fugit.[25] El bloqueig s’ha aixecat:

“Estimo com dech las notícias que vostra excel·lència se serveix participar-me tocant a las operacions del enemich, y me alegro no y age novetat particular si sols de voler continuar segons apar lo bloqueo de terra, y de haver-se desvanescut lo marítim; encara que no és estat conforme yo desitjava y me podia persuadir, en fin queda lo pas del mar libre, que ha de ésser de gran alívio per la introducció de provissions a eixa Capital mentres que la Divina providència obre altre camí per poder lograr la desitjada Llibertat que ab ella se logra tot.”[26]

Reprenem la sortida del comboi. Vidal -com hem vist-, per carta del dia 30 diu que aquest salpa el diumenge 22. En fonts mallorquines també trobem la notícia que el 22 d’octubre salpa el comboi del port de la ciutat de Mallorca. Ens la dóna en Macià Mut al seu diari:

“A 22 dit, se partí un gonboi de enbarcasion[s] carragat de provisions de boca per a Barsalone qui estaven molt oprimits. Déu los guarts [sic].”[27]

El comboi no només va poder arribar sa i estalvi a Barcelona sinó que certament fou un “feliz viatge.” Francesc Antoni Vidal per carta del Conseller en Cap -que rep el 5 de novembre- s’assabenta “de la presa del vaxell francès ab lo càrrech de bacallar, que no dubto serà estat de gran consuelo y alivio al poble en la estretxès de manteniments en què se troba.” Segons Sanpere i Miquel es tractava d’una nau francesa de 24 canons (futura Santa Madrona) que transportava “4.000 quintales[28] de bacalao[29]; alhora explica que també apressaren una fragata maltesa carregada d’arròs.

Malauradament, com ja hem comentat, no ha arribat als nostres dies “lo compte y facturas de tot lo que se embarcarà ab lo comboy […], [junt amb] los demés comptes de las provissions se entregaren als patrons junt ab lo Compte General.”

L’arribada del comboi aixecà una forta expectació als barcelonins. Mateo Bruguera ens ho descriu:

A las dos de la tarde [del 26 d’octubre], el castillo de Monjuich, señaló una escuadra á la parte de poniente, y como Barcelona esperaba de un momentó á otro, socorros de Mallorca, que para este objeto, la Excma. ciudad habia mandado á dicha isla, á D. Francisco Antonio Vidal mercader, salieron de la ciudad un número escesivo de ciudadanos, que cubriendo gran parte de la montaña de Monjuich, llegaron a descubrir en alta mar, hasta 25 bastimentos, los cuales por tener viento contrario, quedaron aquella tarde, sin poder arrivar al puerto, hasta las diez de la noche, que llegaron algunas barcas.”[30]

En agraïment a l’arribada del comboi i al vital ajut mallorquí, es publicà un romanç dedicat a Mallorca[31]. Dues quartetes del qual són:

Después, pues, de dar al Cielo

devidas y atentas gracias,

te las rindo a ti, Mallorca,

yo, Barcelona sitiada.

 

Otra vez y otras mil digo

que agradecida se halla

mi gratitud, que en el bronce

carecterá fineza tanta.

Foscors del comboi

Soldats o mariners del comboi robaren bestiar i l’embarcaren. Fet que de ben segur generà indignació i molt de malestar entre la població, i preocupació a les autoritats de Mallorca i del Principat; les quals acordaren que aquests comportaments s’havien de tallar de soca-rel a fi que no es repetissin en propers combois.

Ben clar reflecteix ambdós fets la carta de Vidal:

“També inseguint lo orde de vostra excel·lència he participat a sa Il·lustríssima lo sentiment ha tingut vostra excel·lència dels desmans executaren los del comboy aportant-se’n de esta Isla diferents caps de bestiar, y las diligèncias feya vostra excel·lència per a que se procehesca contra los delinqüents per fer-ne algun [càstig] exemplar, y lo empaig ha tingut vostra excel·lència de parlar-li’n paraula en la carta; del que me apar ha quedat en alguna manera satisfet. Per què puc assegurar a vostra excel·lència que quant ne tingué lo avís, se demostrà molt sentit, y passí yo per gran mortificació, y temo que hauré de satisfer lo dany com ho he executat ya en part, del primer [que] feren quan vingueren. Y és cert señor que si no se pose remey, regonech nos ha de ésser de gran perjudici.”

Actitud de castigar els delinqüents i de restitució del mal i dels robatoris comesos per tropes indisciplinades que contrasta radicalment amb la secular actitud de les autoritats virregnals a Catalunya, del Consell d’Aragó i dels Consejos i Juntas de la Cort -amb els monarques al capdavant-, que permetien i justificaven els saquejos, violències i crims comesos per les tropes hispàniques al Principat i Comtats, els quals foren la causa de l’aixecament -i subsegüent revolució i guerra- dels Segadors i, posteriorment, dels Barretines.

Conclusions

Es pot considerar que aquest comboi constitueix un èxit. Arriba íntegre a Barcelona portant no només les provisions carregades a Mallorca sinó també amb una  embarcació -dues segons Sampere y Miquel- que captura durant la travessada, carregada de menjar i amb l’artilleria de què aquesta disposa.

Una altra conseqüència molt important és que l’arribada d’aquest comboi foragita l’esquadra borbònica que bloquejava l’aprovisionament marítim de Barcelona, sobretot el que li arriba de les costes properes amb petites embarcacions de cabotatge.

Episodis com aquest constitueixen una demostració més de la professionalització i eficàcia de l’organització civil i militar catalana, tot i els limitats recursos amb què compta en comparació amb els formidables enemics que té al davant i als quals, malgrat tot, fa escac.

Mallorca i Eivissa que, no ho oblidem, a principi d’agost de 1713 acorden la resistència a ultrança pel jurament fet Carles III i per la defensa de llurs llibertats, certament constitueixen el “rebost de Barcelona” i tenen un paper decisiu en la resistència de Barcelona.

No menys importants són els fets psicològics i les conseqüències anímiques. El comboi porta les tan necessàries provisions de queviures i de guerra. Ensems amb aquestes un efecte paral·lel gens menor: aixeca la moral d’una ciutat que pateix les crueltats d’un setge comandat pel duc de Pòpuli (qui ordena bombardejos indiscriminats contra la població civil amb els que pretén desmoralitzar-la i propiciar-ne una rendició). Terrorisme militar[32] que fou emprat de manera sistemàtica al Regne de València i al Principat de Catalunya, i amb el que seria amenaçada Mallorca[33] en cas de no rendir-se.


Notes

[1] Francisco de CASTELLVÍ (2002), Narraciones históricas, vol. IV, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, p. 506.

[2] “Pels extrems i en hores nocturnes, hi ha nombrosos casos de tropes catalanes que, amb més o menys dificultats segons els moments, van travessar el cordó per entrar o sortir de la plaça.” F. Xavier HERNÀNDEZ, Francesc RIART (2007), Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Barcelona, Rafael Dalmau, editor, p.172.

[3] “El port de Palma va ser també escala de molts vaixells amb provisions de Sardenya i Nàpols.” Jaume MERCANT i RAMÍREZ (2018), Mallorca i la seva defensa durant la Guerra de Successió (1713-1715). L’exèrcit del virrei Rubí. Palma, Lleonard Muntaner editor, p.74.

[4] AHCB, Lletres comunes, 1B. X-124.

[5] L’historiador Sanpere i Miquel ens assenyala que Vidal és un representant del poderós “partido de los mercantes“; alhora que qüestiona la netedat i legalitat de la seva extracció com a conseller, i la de Feliu de la Penya, “su jefe“. Així, exposa: “elecciones estas [del 30 de novembre de 1713] que explican una acordada previa de la elección tomada por el Consejo de Ciento […] se trata de un reparto de autoridad.” S. SANPERE y MIQUEL (1905), Fin de la nación catalana, Barcelona, Tipografia “L’Avenç”, (edició facsímil), p. 287.

[6] La traïció aliada, 1707-1713, dins La Guerra de Successió dia a dia (2013), Barcelona, Sàpiens, p.154.

[7] AHCB, Lletres comunes, 1B. X-124, Lletra del marquès de Rubí als consellers de Barcelona, Palma, 16 d’octubre de 1713, f.125.

[8] S. SANPERE y MIQUEL (1905), Fin de… íd. cit., p. 260.

[9] Cal, també, adobar la nau capitana, ja que fa aigües: “des de que arribà lo comboy se ha treballat incessantment, així  en reparar lo vaxell comandant que feya molta aygua.”

[10] “El cors era una activitat mercantil com qualsevol altra; hi havia una inversió, un risc, uns socis, uns assalariats i uns objectius. Però calia una autorització del poder establert i, per tant, unes normes a respectar. En el cas de Catalunya, el control sobre les preses venia regulat pel capítol XLVII de les Constitucions del 1706 i les patents per sortir en cors les atorgava, en nom del rei, el portantveus del general governador de Catalunya.” Francesc SERRA i Francesc RIART (2019), 1713. La preparació de la Guerra dels Catalans. Barcelona, Rafael Dalmau, editor, p. 185.

[11] AHCB, Lletres comunes, 1B. X-124, Lletra de Francesc Antoni Vidal als consellers de Barcelona, Palma, 18 d’octubre de 1713.

[12] Sanpere i Miquel ens detalla que “dicho Vila y Lleó era el teniente coronel, que embarcó con su gente el dia 1.º de octubre en la escuadra que se havia formado en Barcelona para convoyar la expedición de Mallorca.” SANPERE y MIQUEL, Fin de… íd. cit., p. 260.

[13] AHCB, Lletres comunes, 1B. X-124, Lletra de Francesc Antoni Vidal als consellers de Barcelona, Palma, 18 d’octubre de 1713.

[14] Bruguera en dóna un llista molt similar però no idèntica: “Y de provisiones 500 cuarteras harina, 100 famadas de vino, 51 y 1/2 famadas de vinagre, 20 id. de aguardiente, 2.000 cuartanes aceite, 440 cuarteras de cebada y 500 de grano inferior, 100 quintales de tea.” Mateo BRUGUERA (1871), Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714…, Barcelona,  L. Fiol y Gros, p. 372.

[15] “Tocant en lo fet de la provissió de bestiar, sento quant és ponderable lo no poder remetrer-ne partida; pues he practicat esta dependència ab personas de qui podia fer confiança, y tots me han desengañat, dient-me no ésser possible per no haver-n·i de un gènero ni de altre; ans bé se regoneix alguna escasez diuen ésser ocasionada de alguna partida passà a Mahó.”

[16] “Per lo fet de bestiar he fet vuy nova diligència, per pochs que fos, y me ha respost no y pensàs per lo present perquè ayr se prengué resolució de enviar a buscar a Alger partida de moltons, per faltar esta provissió en la Isla.”

[17] AHCB, Lletres comunes, 1B. X-124, Lletra de Francesc Antoni Vidal als consellers de Barcelona, Palma, 19 d’octubre de 1713, f.130.

[18] “Com me han assegurat personas de gran experiència, y he yo experimentat en estas provissions se han embarcat que han pres un aument de preu increhïble.”

[19] Malauradament, no disposem del “paper” ni de la pòlissa.

[20] Concretament, “prevenir y embarcar las provissions, no sols las que se han de desembarcar si també las necessàrias per mantenir lo comboy un mes y quaranta dias.”

[21]Antoni I. ALOMAR (2015), Mallorca 1715. L’ocupació francoespanyola i el règim militarista borbònic, Palma, Lleonard Muntaner editor, p. 35.

[22] AHCB, Lletres comunes, 1B. X-124, Lletra de Francesc Antoni Vidal als consellers de Barcelona, Mallorca, 18 de novembre de 1713, f.128.

[23] Vidal explica el dia 19 que el comboi “per causa del temps no ha pogut fer-se a la vela esta nit passada, vulla Déu ho puga lograr la vinent […] Ell ho permetia per sa Divina Misericòrdia donant feliz viatge al comboy, que sols aguarda lo bon temps per posar-se a la vela.”

[24] S. SANPERE y MIQUEL, Fin de... íd. cit, p. 260.

[25] “Això va comportar que Barcelona esdevingués durant uns mesos un florent port corsari, atès que la petita esquadra catalana va aconseguir durant el 1713 més de 40 captures.” F. Xavier HERNÀNDEZ, Història militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la Terra (2003), Barcelona, Rafael Dalmau editor, p., 238.

[26] AHCB, Lletres comunes, 1B. X-124, Lletra de Francesc Antoni Vidal als consellers de Barcelona, Mallorca, 12 de novembre de 1713, f. 143r.

[27] Biblioteca de Montserrat, ms. 81, f. 268r. Dec i agraeixo aquesta informació a Antoni I. Alomar, qui està preparant l’edició del diari de Macià Mut i Romeguera.

[28] Un “quintal” era una unitat de massa castellana que equivalia a 100 lliures castellanes (46 quilograms).

[29]La 24 de guerra (…) facultó, á D. Salvador de la Peña, y don Francisco Mascaró, para la venta del bacalao, preso de embarcaciones enemigas así como de ciertos comestibles, venidos con el armamento de Mallorca.” Mateo BRUGUERA, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona... íd .cit.,  p. 374-375.

[30] Mateo BRUGUERA, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona… íd. cit., p. 370. Alhora, Bruguera ens concreta l’escorta del comboi, “Luego que amaneció, viéronse en la playa y muelle de Barcelona las 25 embarcaciones de la espedicion de Mallorca, las cuales durante la noche, habian entrado con toda felicidad al Puerto, cargadas con todo género de provisiones, escoltadas por cuatro navios, cuatro fragatas de guerra y cuatro barcos grandes, algunas de dichas embarcaciones se habian comprado en aquella isla, además de un navío francés de 24 cañones, que se apresó durante la travesía cargado de bacalao y aceite.íd. cit. p. 371. Per contra, la informació que ens en dóna el Manual de Novells Ardits és força minsa i poc detallada, “Divendres, a XXVII de dit. […] y vingué lo comboy de Mallorca ab vaxells de guerra y altres embarcacions ab molt menjar.” Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Vol. XVIII. (dir. Pedro Voltes Bou) (1975), Ajuntament de Barcelona, Barcelona, p.104.

[31]  Da gracias Barcelona á la ilustríssima ciudad de Mallorca por el socorro le franquea, hallándose sitiada en el mes de octubre de 1713, en este romance. – Barcelona. Por Francisco Guasch, impresor. Extret de: Sanpere y Miquel, Fin de… íd. cit., p.261.

[32] «Estem davant d’una política perfectament planificada per aconseguir el sotmetiment de Catalunya a sang i a foc; com assenyalava Sanpere, del que es tractava era de dominar el país a través del terror, davant la incapacitat d’aconseguir-ho a través de la guerra convencional.» Josep M. TORRAS i RIBÉ (2005), Felip V contra Catalunya. Barcelona, Rafael Dalmau editor, p. 72.

[33] “No pensaven que fos fàcil la conquesta de Mallorca ni Felip V ni el seu comandant en cap a Mallorca, el cavaller d’Asfeld, atès que aquest havia rebut l’ordre d’assassinar els resistents i incendiar-ne i enderrocar-ne les fortificacions si calia.” Antoni I. ALOMAR (2015), Mallorca 1715. L’ocupació… íd. cit., p.36.

Share:

Leave a reply